Blog personal de JFRB per al Mòdul TICS APLICADES A L'APRENENTATGE, dins del Curs d'Expert Universitari en Competència Professional per a l'Ensenayment en Llengües-Capacitació Docent en Valencià, realitzat a la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx.
En el DOGV nº 8.019, de 11 d’abril de 2017, es publicava
la Resolució de 7 d’abril, de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors
Productius, Comerç i Treball de la Comunitat Valenciana, per la qual es
convoquen subvencions en matèria d’industrialització per a les associacions
dels sectors del calçat, ceràmic, metall-mecànic, tèxtil, joguet, marbre i
moble, i il.luminació de la Comunitat Valenciana per a l’exercici 2017.
I s’inicia el plaç per a la sol.licitud de concessió de
subvencions en règim de concurrència competitiva per al desentrrollament
d’actuacions de reforç del teixit associatiu per a la industrialització sostenible,
en els sector industrial esmentats; i que s’enquadren en alguna de les
tipologies següents:
a.- actuacions de promoció per a incorporar noves
empreses a l’agrupació.
b.- organització de programes de formació, trobades,
seminaris i conferències destinats a fomentar la millora de la competitivitat i
dels procesos productius en el sector.
c.- actuacions de foment de l’ecoinnovació i l’economia
circular.
d.- participación agrupada en certàmens i activitats de
promoció sectorial.
e.- actuacions que ajuden a la transformació del sector
al model d’indústria 4.0.
f.- actuacions que fomenten la competitivitat del sector
per mitjà de millores en l’eficiència energètica.
El termini de presentació de sol·licituds serà d’un mes,
des de l’endemà de la publicació de la convocatoria.
Per
Resolució de 7 d’abril, de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors
Productius, Comerç i Treball de la Comunitat Valenciana, es convoquen ajudes en
materia d’industrialització per al Pla d’acció per a la reindustrialització de
la comarca del Camp de Movedre (publicada en el DOGV nº 8.019, de 11/04/2017).
El Camp de Morvedre és una comarca costanera del centre del
País Valencià. Situada a la província de València, amb capital a Sagunt. El seu
nom al·ludeix a l'antiga denominació de Morvedre, nom que va rebre Sagunt fins
al segle XIX.
Mitjançact aquesta publicació s’inicia el plaç per a la sol.licitud de concessió d’ayudes
en règim de concurrència competitiva per al suport de projectes d’inversió
sostenible per al creixement i consolidació d’empreses industrials en la
comarca valenciana del Camp de Movedre, i que s’enquadren en alguna de les
tipologies següents:
a.- creació d’establiments industrials de nova activitat
de producció;
b.- trasllat d’establiments industrials que consistisquen en el
canvi de localització;
c.- ampliacions de la capacitat de producció instal·lada en centres de producció existents; i
d.-
millores i/o modificacions de línies de producció prèviament existents.
El termini de presentació de sol·licituds serà d’un mes, des
de l’endemà de la publicació de la convocatòria.
La
Comunitat Valenciana és la major productora nacional de cítrics (taronges, llimes,
pomelos, mandarines,…); encara que també produeix raïm (Mig Vinalopó, Rquena-Utiel, Marina Alta), bacores
i figues (Albatera), granades (Crevillent, Albatera i camp d’Elx), i nispros
(Callosa d’en Sarrià i pobles veïns), prunes, cireres (Muntanya d’Alacant),
caquis (València), melons (camp d’Elx),…
Aquestes fruites són venudes i consumides
tant en el territori valencià com exportades a la resta de l’Estat espanyol i
al estranger, sobretot a la Unió Europea.
En
quant a les verdures produïm verdures com a encisams, bledes, peregil, brócoli, floricols,
pimentons, sobretot al sud de la provincia d’Alacant, al Pilar de la Foradada
on hi ha hivernacles, empreses i cooperatives agrícoles molt grans i
especilitzats.
També produïm subproductes com vi,
oli, melmelades i altres subproductes derivats.
El
sector dedicat al cultiu, a la transformació i la venda del productes agrícoles,
tant fruites com verdures, representa quasi el 15% del Producte Interior Brut
(PIB), i té un volumen d’ocupació net del 20%.
Els
nostres productes són considerats de molta qualitat i molts tenen una
Denominació d’Origen Protegida i altres reconeixements i proteccions especialitzades.
El sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha)
va presentar aquesta setmana un informe en el qual asegura queL'economia
submergida representa el 27 % del Producte Interior Brut (PIB) de la Comunitat Valenciana.
És a dir, que la Comunitat Valenciana té un 27 % de la
seua economia submergida, amb el «impacte negatiu» que suposa en la recaptació
i en els beneficis socials per als treballadors. Així ho han posat de manifest
este dijous en el transcurs del XV Congrés Nacional que se celebra a Alacant
fins demà.
I per tanto l'autonomia tindria una quantitat equivalent
al 27 % del seu PIB fóra dels controls del fisc, enfront del 24,6 % de la
mitjana de la resta de l'Estat.
El fenòmen de l’economia submergida ha existit a Espanya
i a la nostra Comunitat des de sempre, ja que el nostre entorn econòmic rural,
agroalimentari i industrial fomenta que no es declaren treballadors, activitats
econòmiques, la totalitat d’impostos com el IVA,… I això sense tindre en compte
que aquesta economía s’escapa del control també de mesures de seguretat per al
treballador, garanties per al consumidor,… A més a més, pot ser que fomente el
treball en condicions d’esclavitud, el tràfic de persones treballadores, la
falta d’higiene i l’absència de les mínimes mesures de seguretat.
He de assenyalar que es un problema d’Educació també, a
més d’econòmic, ja que ni els empresaris ni els treballadors haurien de
promocionar l’economia submergida.
Introducció: La Comunitat Valenciana és un territori llargarut, amb una orografia muntanyosa i irregular, sobretot a l'interior. Té una superfície de 23.255 km2; de grans dimensions comparada amb altres Comunitats, i una població de 212 habitants per km2. Sectors:
Amb un clima mediterrani i pluges escasses, tenim recursos minerals com les explotacions salines i les pedreres de minerals no metàl.lics (marbre,...), una indústria diversificada (automoció, il.luminació, moble, calçat, tèxtil, joguets, estores, ceràmica, construcció,...). També és important el sector primari: agricultura, ramaderia i pesca. Tanmateix, el turisme, tant al litoral com a l'interior, és un motor econòmic potent i diversificador de l'economia valenciana enllaçat al sector servicis que als últims anys ha guanyat molta importància i pes econòmic, afavorit per el clima i les infraestructures de comunicació (aeroports, ports, carreteres, tren,...). Model empresarial: El model empresarial valencià el componen unes poques empreses multinacionals i desenes de milers de autònoms i PIME´s locals, que en su majoria són de caràcter familiar i autònoms. Les empreses valencianes més grans i importants són: Ford, Mercadona, Supermercats Consum, ANECOOp, Colebega, BP Oil, Porcelanosa, Pamesa Ceràmica, Air Nostrum, Ros Casares, entre altres. I al seu recer han crescut altres auxiliars menys grans. A continuació, posse un enllaç al vídeo presentació L'economia en la Comunitat Valenciana: https://youtu.be/gPB1Ba_X7-Q . Espere que us agrade. Gràcies per llegir-me. Salutacions. JFRB.
Amb aquest titolar comença l'article aparegut la setmana pasada al periòdic LEVANTE-EL MERCANTIL VALENCIÀ, i que a continuació desenvolupe una miqueta.
La Comunitat Valenciana ha creat l'11,94 % del total d'empreses fundades a Espanya entre gener i març de 2017, per darrere de Catalunya (21,06 %), Madrid (19,34 %) i Andalusia (15,66 %). És la principal conclusió d'un estudi realitzat per Corporama, la plataforma d'intel·ligència comercial que aglutina dades actualitzades de 2,5 milions de companyies per a la generació d'oportunitats comercials.
València manté el quart lloc en comparar la creació d'empreses amb el nombre d'habitants de cada comunitat autònoma. Este rànquing ho encapçalen Balears, amb 44 empreses creades per cada 100.000 habitants, Madrid (42) i Catalunya (40). Andalusia (27) cau fins al seté lloc. Deixant de costat la capital de l'Estat, l'estudi ha detectat que la cornisa mediterrània espanyola és la que ha començat l'any amb més potència emprenedora.
Per províncies, València i Alacant presenten un empat tècnic en la creació d'empreses a la Comunitat durant el primer trimestre de l'any: un 45% cadascuna. Per darrere queda Castelló, que ha acollit el 10% de companyies fundades en este període.
El comerç majorista és el sector que ha començat amb més força l'any 2017, ja que el 16 % de les empreses creades entre gener i març a la Comunitat Valenciana s'enquadren en este ram. Li seguixen la construcció (12%), la restauració (11 %) i la indústria (9 %).
En l'estudi de Corporama s'ha analitzat una mostra de 13.838 noves companyies creades a Espanya entre gener i març de 2017.
Les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació tenen entre les seues tasques la promoció i la formació especialitzada de les empreses y dels seus trebajadors per a aconseguir ser més competitius tant en el mercat nacional como a nivell internacional.
Aquestes institucions també tenen oficines d'assessorament jurídic en comerç internacional, tot temps que guien i acompanyen a les empreses en l'exterior buscant i trobant aliances per millorar les vendes, tractant d'assegurar el cobrament i el pagament dels productes i servicis en un mercat cada vegada més globalitzat; a més a més amb l'aparició de la xarxa Internet i el comerç electrònic, i amb la implantació de les noves tecnologies.
Els servicis de les Cambres són semblants als de l'Institut Espanyol de Comerç Exterior, als d'organismes autonòmics d'algunes Comunitats Autònomes i als que també oferixen alguns grans bancs especialitzats en empreses d'este tipus.
Aquest bloc és el meu Entorn
Personal d'Aprenentatge (PLE) sobre la L'Economía
Valenciana, i la implicació de la cultura, les tradicions, el medi
ambient i l'artesania pròpia valenciana en la economia de la nostra Comunitat.
Per això he configurat set Activitats diferents per a
l'ensenyament i aprenentatge d'aquesta Unitat Didàctica, què són:
1.- INTRODUCCIÓ A L’ECONOMIA VALENCIANA.
2.- ELS SECTOR PRODUCTIUS A LA COMUNITAT.
3.- LA CONSTRUCCIÓ I EL TURISME.
4.- EL SECTOR EXTERIOR A LA COMUNITAT.
5.- LA DESLOCALITZACIÓ D’EMPRESES.
6.- VISITES A EMPRESES.
7.- LA REPERCUSIÓDE LA CULTURA I TRADICIONS A
L’ECONOMÍA VALENCIANA”.
Si bé, tot
just desenrotllaré ací l'Activitat 7: LA REPERCUSIÓ DE LA CULTURA A
L’ECONOMIA VALENCIANA.
Tipus d’activitat: És una activitat que es subdivideix en altres. Conté una
part inicial de motivació/preparació, conjuntament amb altra part de
construcció de sabers i competències; i també de síntesi, creació i motivació
per ampliar coneixements, així com de reflexió i avaluació.
Duració: una
classe de 50 minuts.
Orientacions al professor: Com
introducció, avaluarem el grau de coneixements inicials, preguntarem als
alumnes sobre els aspectes que ells creuen rellevants de la cultura i
tradicions valencianes, els seus orígens,…. Per exemple: les festes populars,
el culte al foc i la pòlvora, la pilota valenciana, les bandes de música, la orxata,…
{(CSC), (CCL), (CAA), (CSIEE) i (CCEC)}
Després d’escoltar-les, plantejarem l’anàlisi
i debat de les diferents manifestacions culturals rellevants amb l’economia,
com són: les Falles de València, les Fogueres de Sant Joan a Alacant, les
festes de Mors i Cristians a Alcoi, Festa de la Verge a Elx,… {(CSC), (CCL) i
(CCEC)}
A continuació, el professor posarà a la
pisarra digital una notícia en castellà del periódic ABC de 16 de març de 2016,
titolada “Las Fallas recibirán a un millón y
medio de personas y generarán un impacto de 500 millones de euros”, sobre la repercussió econòmica i a
l’ocupació que tenen les Falles de València; festa popular més important a la
Comunitat i Patrimoni de la Humanitat. I, per torns, tres o quatre alumnes que
no hagen participat abans a classe Ilegiran en veu alta la noticia. {(CSC) i
(CCL)}
Per grups de cinc o sis alumnes tenen 15
minuts per posar en comú i per escrit i en valencià un aspecte concret de la
festa amb repercusió económica: la confecció de roba i complements fallers
típics, els arreglaments florals, la il.luminació, la construcció de falles,
els focs pirotècnics, la restauració i hostaleria, les bandes de música, els
salons de bellesa,… En acabar, un representant per grup llegirà la tasca i
atendrá les qüestions que pugueren plantejar-les. {(CSC), (CAA), (CCL) i (CCEC)}
El professor mostrarà en la pisarra digital
una graella amb les xifres econòmiques estimades de les Falles de l’any 2008,
extretes del Estudio del impacto económico y social de las Fallas de
Valencia. {(CAA) i (CD)}
Seguidament, plantetjarem una pluja d’idees
sobre la repercusió econòmica d’altres manifestacions culturals, el tipus
d’empreses valencianes vinculades a aquests sectors: artesanals, familiars,…
{(CSC), (CCL), (CAA), (CSIEE) i (CCEC)}. I animarem als alumnes a
cercar a la xarxa més informació per ampliar coneixements {(CSIEE), (CD)
i (CCEC)}.
L’Economia a la Comunitat Valenciana està
afectada por el fenòmen anomenat “comarcalització”. Es a dir, els diferents sectors productius
estan vinculats territorialment amb una comarca, ciutat o territorio específic,
on s’ha desenvolupat una indústria vinculada al voltant d’aquests sectors. Per exemple, el calçat i el cautxú són fabricats a Elx,
Elda i Villena; els joguets són típics d’Ibi (Foia de Castalla); el torró i el gelat de Xixona, els nispros
de Callosa d’en Sarrià, les bacores i figues d’Albatera, els cítrics a la Vega
Baixa del riu Segura, les estores de Crevillent,el tèxtil d'Alcoi i en ciutats properes com Xàtiva, la ceràmica de Castelló-Onda, el turisme a la costa (Benidorm, Torrevella, Alacant, Santa Pola, Altea, Dénia, València,...), el moble i la il.luminació a València i la seua àrea metropolitana,… He de dir que també és un perill per a la
nostra economia que hi haja una forta concentració en un determinat sector
productiu i territori concret, perquè si aquest sector deixa de ser competitiu
desenvoca en un augment de la desocupació amb efectes socials graus, entre
altres. Què penses sobre la comarcalització de la
nostra economia? Com penses que pot afectar dita concentració
econòmica? Com diversificaries l'economia en aquestes comarques? Quin nous jaciments d'ocupació han aparegut als últims anys? Què sectors aporten valor afegit o tenen una alt grau d'innovació?
L’any passat ens va
sobresaltar els resutats electorals a Gran Bretanya-Regne Unit, quan la maioria
del ciutadans van elegir que aqueste país deixara de pertànyer a la Unió
Europea.
El Regne Unit es va adherir
a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) o “Mercat Europeu Comú” l’1 de gener de
1973, davall el govern conservador; encara que ja a les eleccions generals d’octubre
de 1974 el Partit Laborista va concòrrer amb l’objectiu de renegociar els
termes de pertinença d’aquest país a la CEE.
Ja a l’any 1975 es va
celebrar un referéndum en el Regne Unit on l’electorat va decidir sore la permanencia
británica en la CEE. Tots els principal partits polítics i la prensa van
recolzar la continuïtat en el mercat comú.
L’eixida del Regne Unit de
la Unió Europea, comunament abreviada com BREXIT, acrònim de les paraules anglesas
BRITAIN i EXIT (Gran Bretanya i eixida, és un procés polític en curs que
perseguix l’abandó del Regne Unit de la Unió Europea; meta política perseguida
per determinats partits polítics, grups civils i persones del Regne Unit des
del mateix any d’incorporació a la CEE. Eixir de la Unió Europea és un dret
dels Estats membres reconegut per l’article 50 del Tractat de la Unió Europea.
Com podría afectar aquesta
eixida de Gran Bretanya de la Unió Europea a l’Economia Valenciana?
Per una banda, la nostra
economia està lligada a l’exportació de moltes productes, com són: fruites i
verdures, joguets, calçat, marbre, torró, cerámica, cotxes,… I és u de les
principals països compradors dels nostres productes es el mercat britànic a
Gran Bretanya.
I d’altra banda, la
Comunitat Valenciana es receptora de moltíssim turisme estacional britànic en
tot el litoral i a l’interior; com tambè ha rebut moltíssim turisme residencial
britànic estable que ha comprat o ha llogat vivendes, amb la conseqüencia i
repercussió económica d’això.
Per tant, l’esmentada eixida
ha de ser analitzada amb por i rigor per a previndre possibles conseqüències
catastròfiques per a la nostra economia.
A.-
Introducció: Aquesta Unitat Didàctica pertany al bloc de
continguts 1 titolat “L’empresa”, concretament
a l’apartat final de “L’economia
valenciana”, dins de l’assignatura
“Economia de l’Empresa”, inclosa al
currículum educatiu de 2º de Batxillerat de la modalitat de Humanitats i Ciències
Socials, impartida als Instituts d’Educació Secundària públics i privats de la
Comunitat Valenciana; i regulat pel Decret 87/2015, de 5 de juny, del
Consell (DOGV nº 7.544, de 10/06/2015); pel qual s’implanta a la Comunitat la
Llei Orgànica 8/2013, de 9 de decembre, Millora de la Qualitat de l’Educació
(LOMQE).
La possarem en marxa al principi del curs, una vegada
explicat tots els continguts del tema 1 sobre l’empresa i el context
empresarial español, i de l’economia valenciana en particular, i dresprés de
treballar altres Unitats.
Per
una banda, l’objectiu d’aquesta Unitat és l’estudi dels trets econòmics que
caracteritzen la Comunitat, analitzant
l’estructura productiva, la terciarizació de l’economia, el comerç
exterior, la deslocalització d’empreses, les infraestructures de transport, la
intervenció del sector públic,… I per altra banda, a l’última sessió volem que els
alumnes coneguen la influencia de la
cultura pròpia a l´economia valenciana, treballant l’Activitat “La repercusió
de la cultura en l’economia valenciana”, donant un enfocament
multidisciplinar complet i actualizat. Els dos són objectius molt importants ja
que es refereixen a l’entorn i territorio pròpi de l’alumnat.
La Unitat sencera té 4 sessions
de cinquanta minuts.
B.-
Perfil dels alumnes i llengua d’impartició: L’edat dels alumnes a
classe és, maioritàriament, de dèsset anys. I poden ser: a.- nouvinguts; b.- castellanoparlants; i
c.- valencianoparlants.
La Unitat serà impartida prioritàriament en valencià, encara
que també traballarem en castellà una part dels continguts, reforçant la
construcció de la competència plurilingüe a través d’una perspectiva conjunta
en l’ensenyament i l’ús vehicular de totes les llengües del currículum, tenint
en compte el que és comú a les dues llengües i el que és propi de cadascuna.
Per als nouvinguts, la Unitat servirà també per conèixer la
llengua i la cultura valenciana, ja que la part final es refereix a la
influència de la cultura (festes, tradicions, jocs,…) en l’economia valenciana.
I els castellanoparlants milloraran el coneixement específic de la llengua i de
la cultura valenciana.
C.-
Metodologia: Metodologia TILC:
La metodologia que utilitze
serà seguint el models: a.- expositiu; b.- instructiu; c.- pluja d’idees; d.-
articles, estadístiques i dades especialitzats.
I, ateses la diversitat dels
alumnes, els requeriments curriculars i les principals idees sobre
l’aprenentatge plurilingüe i pluricultural, pretendem un enfocament o
Tractament Integrat de Llengües i Continguts (TILC) basat en un plantejament
global que té per objectiu la construcció de la competència plurilingüe a
través d’una perspectiva conjunta en l’ensenyament i ús vehicular de les dos
llengües cooficials a la Comunitat Valenciana. Així, els alumnes aprendran l’economia
valenciana en valencià com a llengua vehicular; treballant la influència de la
cultura propia en l’economia, millorant el coneixement tant de l’idioma i de la
cultura valenciana (festes, tradicions, etc…); facilitant la construcció i el manteniment
de la identitat pròpia valenciana. Es a dir, té la consideració de projecte educatiu TILC ja que respon als
trets específics del context econòmic, històric, social, lingüístic i cultural
de la Comunitat.
Quan
parlem dels costums, de la cultura, de la festa, de les tradicions,... pròpies
d’una regió, a vegades no li donem importància a determinats aspectes
connectats o vinculats a aquests.
Per
exemple, quan parlem de les Falles a la ciutat de València, festa en honor a la
Mare de Déu del Desamparats, i què fou reconeguda com Patrimoni Immaterial de
la Humanitat fa poc de temps, no hi ha que oblidar que és un motor econòmic molt important per
a la ciutat i per tota la Comunitat, i que a l'any 2008 es va quantificar prop a 900 milions d'Euros. Baix poden veure una graella amb les xifres econòmiques estimades de les Falles de l’any 2008,
extretes del Estudio del impacto económico
y social de las Fallas de Valencia, estreta de l’Estudio del impacto económico y social de las Fallas en Valencia, realitzat per la Interagrupació de Falles de València (https://www.interagrupacionfallas.com/estudio-impacto-economico-y-social/).
Quina
repercussió tenen? Hi ha sectors productius vinculats a aquesta festa com son: la confecció de roba i complements
fallers típics, els arreglaments florals, la il.luminació, el turismo, la
construcció de falles, els focs pirotècnics, la restauració i hostaleria, les
bandes de música, els salons de bellesa,…
I aquestes
empreses donen molt de treball durant tot l’any, a més què fa que negocis de
tota mena tinguen una setmana de vendes i ingressos.
El
mateix va ocórrer amb les Hogueres de Sant Joan a Alacant, amb les festes de
Mors i Cristians, o la tomatina de Bunyol,... i otres moltísimes festes i fets
culturals valencians que es desenvolupen a la Comunitat Valenciana i a la resta
del món.
Amb
el titolar “A l´any 2016 Les Falles van rebre un millió i mig de visitants, i van
generar un impacte econòmic de 500 millions d´euros”, va aparèixer al
periòdic ABC-secció Comunitat Valenciana, en març del 2016.
En
aquest estudi s'oferixen les dades econòmics dels sectors econòmics afectats
per la festa de les Falles a la capital de la Comunitat Valenciana, i
quantifica una estimació de la repercussió econòmica d'aquesta festa
tradicional, ara reconeguda com Patrimoni de la Humanitat.
A continuación,
he tallat i apegat
el quadro amb un resum de les dades econòmiques de l'esmentat Estudi, on
podem extraure conclussions sobre el benefici per a l’economia valenciana, i
sobre tot per a la ciutat de València, que tenen les Falles:
Compartisc amb vosaltres l'article anomenat “Un
dia de falles”, dos minuts per conèixer les festes que
es va publicar pel diariVE-València
Económica, i que tracta de la festa de les Falles a València en honor a la Mare de Déu dels Desamparats.
És important per a mi aquest article perquè jo vull treballar
una Unitat Didàctica enllaçant la festa, les tradicions, la gastronomia i la
cultura pròpia valenciana amb l'economia, mitjaçant tot els sectors econòmics
implicats: música, turisme, construcció de falles, pirotècnia, restauració i hostaleria, artesania
tèxtil, flors, mitjans de transport,... i altres. I tot aixó fent ús d'un enfocament o Tractament Integral de Llengües i Continguts, o Metodologia TILC, amb la qual pretenem apredre continguts, tota vegada que coneixerem la cultura valenciana; i utilitzarem l'ús vehicular de la llengua valenciana com a vehicle de transmissió d'informació i coneixements al nostre alumnat. L'alumnat podria ser valencianoparlants, castellanoparlants i nouvinguts, encara que als dos últims es vendria molt bé aprendre més llengua valenciana i aspectes rellevants de la cultura de la seua Comunitat.
És molt interessant
conèixer què tipus d'empreses són ara mateix les maiors i quals sectors
productius tenen una maior repercussió a l'economia valenciana, ja què és un
factor l'indicatiu de com funciona l’economia valenciana i on està el futur
laboral al nostre territori.
Això no vol dir que no
siga important el teixit económic que hi ha a la Comunitat Valenciana
d'empreses xicotetes i grans, familiars, internacionals,... que també diversifiquen l'economia y creen
ocupació i riquesa a determinats comarques i a sector com són: calçat a Elx,
Elda i Villena; joguets a Ibi i Onil; agrari (cítrics, bacores i figs,
granades,...) en tot el territorio valencià; ceràmica a Castelló, estores a
Crevillent, automoció a Almussafes, turisme a Benidorm, Torrevella, Alacant,
Santa Pola, Gandia, València,...
Compartisc amb vosaltres
elRànking de
les 100 majors empreses valencianes per vendes que va publicar el
periòdic LEVANTE-EL MERCANTIL VALENCIÀ.
La classificació, creada
amb dades subministrades per Infocif-Gedesco, permet conéixer quines són les
firmes amb una major xifra de facturació anual en 2015:
MERCADONA és una empresa de distribució valenciana molt important i molt coneguda en el context nacional, que ha aconseguit una forta presència en tot el territori espanyol, i que està creixent moltíssim als últims quinze anys.
Pot ser que al conjunt de treballadors siga l'empresa valenciana amb més treballadors directes (naus de subministrament i distribució als supermercats i els propis supermercats o botigues obertes al públic en general), encara que també té una forta importància en l'ocupació indirecta (en el transport de productes, en la construcció i renovació de tendes,...). MERCADONA és la 22a marca més prestigiosa per als consumidors espanyols, i la tercera del seu sector, segon un informe d'hàbits de consum realitzat per la consultora Compre després de fer qüestionaris a prop de 2.000 consumidors i la classificació s'ha basat en l'avaluació de 10 variables en cada companyia com són la trajectòria, la qualitat-preu, la qualitat, la innovació, l'ètica, l'empatia, el compromís, ecològic, el compromís social, el seu atractiu per a treballar i el seu valor per a invertir. Compartisc l'enllaç a una notícia apareguda al Diario Información que fa referència a una empresa valenciana de distribució, titolat: MERCADONA renunciarà al 66 % del benefici per a invertir 1.200 milions i transformar les tendes: http://www.levante-emv.com/economia/2017/03/03/mercadona-renunciara-66--beneficio/1536019.html via @levante_emv:
